dimecres, 1 de gener de 2014
El cel va tremolar als Urals. No era una pel·lícula d’Stars Wars. Era un roc que media una mica més d’un metre i pesava unes cinquanta tones. Es veu que va entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre a una velocitat de 30 Km per segon tot produint una llum encegadora que, al preu de les noves tarifes elèctriques del 2014, hauria valgut un potosí.
La llum del bòlid de Txellàbinsk, com ja anomenen aquest meteorit, va encegar molts habitants de la ciutat. Alguns es van pensar que s’havien passat amb el vodka. D’altres, que l’estrella del comunisme, gelosa i vengativa, queia sobre ells per anihilar-los, com a càstig per haver-se convertit al capitalisme més furibund.
La majoria va optar per prendre molts tranquil·litzants i tancar-se a casa. N’hi va haver uns quants, tanmateix, que pensaren que arribava la fí del món. Seguint una lògica de manual, idò, aquests apocalíptics van començar una cursa boja contrarellotge dirigida a satisfer els seus darrers desitjos i voluntats, abans que es produís la gran patacada final.
N’hi havia que ho feien al mig del carrer, tot i les baixíssimes temperatures russes. En casos més extrems i originals, n’hi hagué que, submergint-se en les seves fantasies capitalistes més pregones i inconfessables, navegaren en forma de rorquals (una espècie de balena que acostuma a habitar la zona de la Costa Brava) per les aigües del Cap de Creus.
Curiosament, aquest fet oníric i llunyà, va coincidir amb un de real i proper que es produí a tocar del Cap de Creus: un grup de balenes s’acostà fins a un vaixell, no se sap amb quina intenció.
Tabul Bosh
