Humanitat

Aquells moments en què la nit tot ho regnava,

que feia propers els extrems i llunyans

els pensaments, i feia presents quimeres.

Quan éreu, de la gatada, els darrers gats.

Aquells instants que feien el món fal·laç,

els silencis; i dins el cap, les paraules.

Sentíeu que algú cuinava a la comunitat

somnis amb conill, contes amb patates.

Llavors us n'imaginàveu els ingredients,

naturals i diferits, d'aquell tiberi:

Vèieu en un fil d'estendre llençols immaculats,
 eslips i calces fines. 

I en una cambra alegre on feien l'amor,

números i postures bizantines,

ones en l'aire, de platja remors,

calculada i lenta coreografia

Per les escales, hi pujava la mort,

al llit d'aquella parella, la vida

d'una llebre, d'un gall d'indi o d'un porc.

Bramaven dins un full, ases de tinta.

Encabat, rialles de dona a cor;

i l'home que l'últim gotim ja s'espolsava

-tot sortint de la gruta de l'amor-

de la seva estalactita xamosa.

Protohistòria d'aquesta humanitat

quasi extinta, des d'aquella finestra,

enllà de la bovor dels vidres clars,

en un temps de fatiga que es bressolava

sobre el fullam d'un bosc esgrogueït

que prest cobriria aquells dies de tabola.

Mentrestant, a l'illa de la nit i de l'alba,

gruàveu la son en un mar obsedit.

Tabul Bosh