Absort en brogits de noms i conceptes,
cabut per teixir paraules al vent,
per escriure amb signes allò que sents,
per pintar un quadre sense paleta.
Amb veler llatí t'empesques periples,
d'un gran diccionari solques confins,
el rumb segueixes d’estels i dofins,
t'empenyen les veles vents inaudibles.
Viatge poètic, refer-lo, s'ho val;
et ressonen veus d'una antiga vida,
pura melodia, música eternal.
El poema és, dels déus, un regal.
Recerca interior, travessia infinita:
El poema som nosaltres, per bé o per mal.
Tabul Bosh
