Ja no somnio a les nits. Ara ho faig despert. Avui, per exemple, he somniat un polític pentinat amb una llarga cua que parlava davant molts micròfons i moltes càmeres i deia que ell creia en un país sense senyeres en els edificis on es castigui més els més rics que defraudin que no pas els més pobres, ja que a aquests, els més pobres, no se'ls ha de castigar tant, si defrauden un poquet, perquè no és el mateix que defraudi molt un que té moltíssim que que defraudi una miqueta aquell que no té gaire. Només faltaria!
Un país amb bandera blanca en els edificis i amb carta blanca per als pobres-pobres, perquè defraudin, ni que sigui una miqueta!
Sort que a les nits no somnio. No podria, amb tantes rareses. Perquè que un polític digui que ell no farà mai promeses i que no abraçarà mai un altre polític, mireu que n'és de rar! Perquè què és, la política, si no l'art de prometre coses i d'abraçar idees, encara que no les compleixis o no hi combreguis?
El que he dit: sort que ve la nit i, amb ella, uns angelets sense cua; i abraçadors a tort i a dret!
Bon Nadal! I feliços somnis!
