Quan érem al·lots ens tiràvem pedres
i ens pelàvem els genolls jugant a mèrvols al carrer.
Dèiem batalls i llençàvem gargalls a les basses.
A l’estiu robàvem peres.
L’amo deia que ho diria als pares,
i rèiem quan ens encalçava.
Érem al·lots, ens fotíem dels amos
i sempre dúiem les butxaques foradades
per les ganes de viure.
Per unes implacables, verdes i dolces
ganes de riure.
Antoni Taltavull
