Em faig una infusió. Som aficionat a les infusions nocturnes. No sé si deu ser una qüestió genètica o màgica; en tot cas, és d’aquelles coses que s’haurien de mirar amb un microscopi o amb unes quantes sessions de psicoanàlisi. M’agraden les infusions o tisanes; de camamil·la, de menta poleo, d’herba Lluïsa, de timó, de valeriana… sobretot, com veieu, aquelles que relaxen, que depuren impureses, que ajuden a dormir. I a escriure. I a escriviure, com diria en Ponç Pons. Que no sé, per cert, si a ell també l’hi deu passar una cosa semblant. Un dia l’hi demanaré.
El filòsof Rubert de Ventós (ho he llegit avui de rampillada) diu que ell és independentista perquè és espanyolista. Em bec un glop de “ manzanilla” i us ho explic.
En Rubert de Ventós, encara que ho sembli, no és una persona contradictòria, no està fent un oxímoron, quan diu que és un independentista espanyolista. A jo també em passa. I em sembla que és molt fàcil d’entendre, sobretot si un s’ha pres una bona infusió de les que tranquil·litzen i ajuden a digerir, com ara la camamilla.
És molt simple (tot i que la simplicitat a voltes és prou complexa): som independentista perquè estim Espanya, estim la seva bona gent, la família que tenc a Sevilla, a Astúries; som espanyolista perquè guard un bon record dels amics castellans, andalusos i canaris amb qui vaig compartir joventut i mili al CIR 14 de Palma, i també perquè un dia em vaig mig enamorar d’unes belles i simpàtiques joves de Jerez de la Frontera que ens vam lligar un estiu. Som espanyolista perquè estim la poesia espanyola del Siglo de de Oro, la de la Generación del 98, la del 27, la de Salinas, la de Machado i la de Garcia Lorca; fins i tot ho som perquè estim la seva poesia mística, la de Fray Luís de León, la de San Juan de la Cruz, la de Santa Teresa de Jesús; i ho som també perquè mai no podré deixar d’estimar Don Quixot, La Celestina, El Lazarillo de Tormes i tants altres locus amoenus de la literatura castellana!
Som espanyolista perquè estim l’Espanya andalusa, l’aragonesa, les quals he recorregut i estimat en els seus paisatges, en els seus pobles, en les persones que m’hi han acollit. Què més us puc dir? Estim l’art dels museus, la música de les guitarres, la veu dels cantants, la bellesa de les dones, la gastronomia, el perfum, el cel i totes les virtuts i tots els defectes d’Espanya, que en té, però que deixaré per un altre dia, encara que són tots (o gairebé tots) perdonables.
El senyor Rubert de Ventós i jo som espanyolistes i independentistes perquè ens agrada Espanya i l’estimem, i, com que ens agrada i l’estimem, ens en volem separar; per estimar-la encara molt més, però des de la llibertat, des del respecte mutu i des la independència del nostre país, que estimem tant o més que estimem Espanya!
