Els tics de la telenovel·la La Riera són analitzats per Mònica Planas en el diari Ara. Molta taula, molt diàleg banal i previsible, molta porta per on entren els personatges, segons la periodista.
Uns altres tics, els de la justícia, obren les portes de la presó a l’extresorer del PP, Luís Bárcenas, si paga una minsa fiança de 200.000 euros, minsa, comparada amb la milionada que va sostreure i que té en paradisos fiscals. Els magistrats valoren el temps que ha passat a la presó i el moment processal. Segons sembla, la gravetat del seu delicte no pesa prou per mantenir-lo a la garjola.
La Justícia espanyola, en casos de corrupció, és un culebró avorridíssim, els guionistes del qual tenen una imaginació pèssima, no saben què és un cop d'efecte i són tan previsibles com les flatulències després de menjar favada gallega (o tan previsibles com les respostes del Rajoy i la seva gloriosa comparsa, flats, també, produïts en molts casos per la ingesta excessiva, no ja de favada gallega, sinó de problemàtica de diversa procedència que ell i els seus són incapaços de digerir). Tot plegat, fa que España ja no sigui aquella "tierra del amor" que va néixer "entre flores, fandanguillos y alegria". Ara, terra de corrupció, és una marca que put a patata podrida, xilles i indignació.
Els guionistes de La Riera poden rectificar els seus plantejaments i minimitzar-ne els tics. Els de la justícia, en canvi, són meridianament intocables. “Sé fuerte, Luís, haremos lo que podamos”, li va dir, el seu amigàs Rajoy, que deu estar a punt de tenir una úlcera d'estómac. Sigues fort, Mariano, estem fent el que podem!
