Què vol aquest home que tots els dies em mira amb aquesta cara de pomes agres, de males puces? M'aixec molt prest; i ell amb mi. No m'atrevesc a mirar-lo als ulls, però jo sé que hi té enuig, dubtes esquerps. Parla!, li dic. Qui ets? Què et preocupa? Però no sap com expressar la seva ira interior, no sap si aquesta ira l'ha de dirigir cap a jo o cap als mals vents que bufen al seu voltant, ventades que el fan anar de gambirot, que li fan malbé les aspes. Perquè diu que se sent com un molí, ves per on.
Com aquell molí vellot, amb les aspes tortes i esparracades que hi ha a la plaça del Rellotge de Ciutadella de Menorca, on va néixer.
Un home em mira amb un posat adust,
el
veig sovint,
dins el fogall dels
dies.
Hi
duu enuig, en el redol
dels ulls;
esquerp, dubtós, quins pensaments
l'aïren?
Em fa retrets de mal pagat; em diu:
«molí em sent, mal orientat, sens aspes,
em not perdut mon pensament, esquiu;
no gir, no volt, com un ocell sense ales.»
Vaixell estrany enmig del mar, sens nord,
els núvols són el seu camí, divaga:
«alça'm un far, un horitzó, un port!»
De nits, desfet, en el mirall escriu:
«El teu neguit ja no em serveix, poeta:
els mots no són res més que mots,
reviu!»
Tabul Bosh
