Vull ser sacrificadament agnòstic;
morir en el teu cos, fill d'un déu adormit;
que els punxin espines, a tots els pronòstics,
quan t'analitzo l'atmosfera, abduït.
Dubto, lasciu, si pintar-te el pòrtic,
si enllustrar el pestell que obre el teu xalet;
de la teva roda, torçar l'eix mòbil?
Vols que t'encalci, com un àngel distret?
Jo visc de tu, ets el meu diagnòstic,
ets el dermatòleg del meu anvers.
Crostó diví, tu ets la meva dèria.
Coratge em dona, que siguis aèria,
un ser esquiu que viu entre el meu vers.
Tinc catatímia, oh dona etèria!
Tabul Bosh
