Cada dia que passa dic: "Ja no escriuré més". Que no serveix de gaire, per no dir que és d'una inutilitat manifesta. Que les paraules que escric ni jo no sé d'on surten. I que si una cosa no se sap d'on surt, deu ser que no té cap objectiu. Vaja, que és com una mala herba que no fa res més que nosa.
Si almanco sapigués d'on surt, allò que escric. Si un pagès sembra llavors avui, sap que, al cap d'uns mesos, collirà arròs, o blat, o ordi. Així sí, que val la pena fer una feina. Però escriure per escriure, sense saber d'on surt la llavor i per a què servirà allò que no has sembrat, no paga gens la pena. Per açò cada dia penso que ho he de deixar ja, d'una vegada per totes.
M'imagino que, quan ja l'hagi bandejada per sempre, aquesta improductivitat, tindré més temps per fer altres coses de veritat útils. Esclar que no podré sembrar arròs; ho trobo, ara per ara, força més complicat que escriure unes ratlles diàries, tot i que tremendament útil, i més tenint en compte com de molt m'agrada l'arròs.
Tampoc no veig factible saltar a l'arena política, en aquestes alçades de la meva vida, i molt menys quan veig com està el pati, últimament; qui m'assegura que, si entrés en política, no en sortiria escaldat a causa de la meva bona fe?
Potser, si deixés d'escriure, podria aprendre fotografia; si, com diuen, una imatge val més que mil paraules, amb una bona foto que fes en un dia, en podria descansar uns quants. I sabria, a més, d'on punyetes surten les imatges!
Tampoc no veig factible saltar a l'arena política, en aquestes alçades de la meva vida, i molt menys quan veig com està el pati, últimament; qui m'assegura que, si entrés en política, no en sortiria escaldat a causa de la meva bona fe?
Potser, si deixés d'escriure, podria aprendre fotografia; si, com diuen, una imatge val més que mil paraules, amb una bona foto que fes en un dia, en podria descansar uns quants. I sabria, a més, d'on punyetes surten les imatges!
A mi el que m'agradaria és trobar una ocupació que em permetés saber el que faig des del començament fins al final. Perquè això és el que no puc saber amb la ocupació d'escriure. D'on surten els mots que escric? Amb quines garanties, amb quin ànim es posa a escriure un pobre escriptor com jo quan no veu la imatge que ha d'enfocar, quan no té a la mà cap llavor per sembrar, quan no té una urna on els seus veïns puguin introduir una papereta amb el seu nom?
