Assegut a un banc del carrer Rogent, un carrer per a vianants, m'embadoco després que l'Esther, aquesta vegada, ha entrat a una perfumeria, cosa que em dona un marge bastant folgat de temps. És sabut que, entre els llocs d'esbargiment preferits pel sexe femení, ocupen una posició preponderant les botigues.
I jo m'atreviria a dir que, en el rànquing de les botigues que encanten més una dona, a dalt de tot hi ha les que mostren i venen roba, i, només una mica per sota, les que l'encativen amb perfums i colònies, cremes per la cara i per al cos, pintallavis, ombres d'ulls, etcètera. El que dic, idò, tinc temps de fer una bona badocada!
Ara que parlem d'encativar, guaita quina dona més maca que passa! Si Ella es solaça amb perfums, m'està permès solaçar-me amb dos pits esplèndids?
Després us diré per què, però deixeu que us expliqui el que he llegit no fa gaire, tot veient aquestes belleses. No és altra cosa que, a la majoria d'homes, ens atreuen els pits de les dones. Se'ns hi van els ulls. La primera cosa que solem fer quan tenim una dona als braços és grapejar les seves mamelles, i, un cop enllitats, amorrar-nos als seus mugrons. Ens inspira el vell record de la font nutrícia de la vida. Acalem les parpelles i somiem que la carnositat marronosa ens proporciona glopades de llet. D'aquesta manera convertim automàticament la parella en símbol de la mare eterna que alleta el seu fill. O sigui, que tota dona representa en certs instants la mare, és la viva imatge de la mare engendradora que llavors recuperem de l'immemorial; i quan en plena brega amatòria ens aferrem als seus pits, no és sinó el preludi de la seducció incestuosa de la pròpia mare. Per dir-ho sense embuts: la demostració suprema de la nostra virilitat, al mateix temps que de la nostra feblesa atàvica.
El que acabo d'exposar és, com us deia - i perdoneu que us hagi deixat amb l'ai al cor- el que es desprèn del llibre que estic rellegint aquests dies. Es titula "La mar no està mai sola", de Robert Saladrigas. Crec que paràgrafs com aquests et permeten contemplar les dones que passen amb més coneixement de causa.
Vaja, l'Esther ja és aquí, Hauré de deixar la meva feblesa atàvica per una altra estona. Tanmateix, no és qüestió d'afartar-se'n.
