Francis Dagognet (francès, nascut el 1924) Metge de formació, pensador polifacètic: de la imatge i el nombre en informàtica, del paper de les deixalles o de l'objecte en l'art contemporani, dels trasplantaments o la nacionalització dels cadàvers, dels límits de l'enginyeria genètica i el dret de els homosexuals a l'adopció de nens, de la possibilitat de repensar la Nació com home d'esquerres.
«La naturalesa no és natural»
Tractarem de justificar la nostra oposició a la natura: oblidem amb massa facilitat que ella mateixa, en les seves manifestacions més típiques -el camp, el bosc, el camí, etcètera- és el resultat d'una conquesta de l'home i d'una pacient tasca. No podem escriure més que una història del camp. Qui contempla la seva harmonia n'observa la finalitat o l'aspecte extern, menyspreant els mitjans, la maquinària subjacent. Ha calgut, durant generacions, desbrossar, plantar, talar, podar, alinear: els vegetals i els animals, al seu torn, posen a la vista opcions i operacions. En resum, la naturalesa no és natural.
A aquesta pretesa realitat en si -nascuda de l'art [per tant, obra de la humanitat] -, que sobrepassaria l'home, el precediria i fins i tot l'inspiraria, i que ell hauria, en conseqüència, de preservar i de respectar, li reconeixem almenys una característica important: ella s'ofereix a les nostres elaboracions. Constitueix una mena de material plàstic que permet i demana transformacions; en suma, la naturalesa convida, no a la conservació, sinó a l'artificialitat. No demanda sinó ser manipulada, manejada, reglada.
El domini del vivent, La Maitrise du vivant, Hachette, 1988
