Mires a banda i banda mentre esperes per creuar el carrer. Ets de mida reduïda, molt portable, de pelatge suau i sedós, de bon caràcter, amic de moltes moixaines. Passen cotxes, no gaires, però cal estar vigilant. També passen persones que van a les seves coses; entre altres, a perdre aquells grams de greix que es van trobar per casualitat en la menja de dins d'un plat massa ple, en una dieta massa carnosa, massa complementada, condimentada i desorganitzada, sense horaris ni agenda. Et passen pel costat persones que volen estar bé amb el seu cos, i amb el cos de les seves companyies, persones que cuiden la seva imatge, aquella imatge que se les mira de dins el mirall estant. Aquestes persones corren com a fletxes i passen al teu costat, vestides amb pantaló curt, samarreta lleugera i transpirable, és a dir, de teixit orgànic, calçades amb vambes de color cridaner i de pes insignificant. També cal que vigilis, amb les persones; una topada amb la seva massa calòrica podria tenir per a tu conseqüències fatals i irreversibles, o, amb una mica de sort, podria suposar per a l'economia de la teva família, una despesa que mai no ve de gust d'assumir. Per cert, aquest mirar a banda i banda que fas abans de creuar el carrer se m'acut que tal volta també vol ser una llambregada a unes altres menes de dretes i esquerres. No sé com deus estar, amable i prudent gosset, de política; fins als dallonses, suposo, com tots i totes! Quina vida!
