Avui ha mort Johan Cruyff. Ahir vam anar a la platja de Sant Salvador i ens vam estirar una estona a l'arena després de dinar a un restaurant anomenat El Rey del Pescado, que es troba dins el terme municipal de Calafell. Va fer un dia esplèndid de primavera, sense ni un sol núvol, immillorable per passejar al costat del mar i contemplar com de pressa passa el temps, com una altra vegada estem a les portes d'un nou estiu, com ens agrada veure que la vida, malgrat tot, és una cosa de bon veure i de bon viure. Aquest matí en despertar-me encara he pensat en la cambrera, encara he recordat el seu cos com qui recorda un bell paisatge o un quadre estimulant que no passa mai de moda, un clàssic com una obra musical o una escultura d'aquelles que no et canses mai de mirar. Reconfortant bellesa, la d'aquella joveneta que ha vingut a demanar-me què volia prendre i a qui jo hauria contestat vull una petita presa de bellesa, com la teva, mira per on! Però no ho fet, és clar. Perquè no he pogut. Johan Cruyff ha mort. Però malgrat tot, malgrat que fa dos dies hi va haver un altre atemptat d'Estat Islàmic i hi van morir moltes persones, la vida sempre serà una cosa de bon veure i de bon viure. Ja ho deia el gran Johan "un palomo no hace verano". Però l'important és que mentre hi hagi coloms i estius, hi haurà esperança.
