Carrers sota la pluja. Sempre plou sobre mullat. Alep sota les bombes. Sempre, a sota, hi ha els dèbils, els innocents. Per als de dalt, els poderosos, els de sota no compten, són on es mereixen ser, estan predestinats a ser carn de canó, no són res comparat amb ells, que tenen un cor d'acer, una ment de cabdill i una força de metralla. Per als poderosos només hi ha un enemic, que és la seva por a perdre el poder, la por a caure, el pànic a anar a raure amb els de sota. Quant durarà tot això? Quina és la xifra de morts que els poderosos necessiten per vèncer el seu enemic, quanta sang innocent els cal per ofegar la seva por?
Hores
Hores Hi ha hores que són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de paraul...
-
He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots. Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
-
Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
-
Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè em fes de lector. Però el felí tenia moltes...