Per viure, ningú no m'ha de convèncer.
Acataré les raons que em doneu
i tot argument em semblarà bo.
Em sé arrossegat per una riuada
i, tanmateix, em trec llustre, encara,
a les sabates i al cuir del desig.
Com si acabessin de ser imaginades
per un déu d'esplèndida voluntat
admiro les dones, obstinadament.
Duc, ficades a l'ull, un feix de busques
-fets i tendències d'aquest món absurd-
que em molesten, em punxen, em dessagnen.
La floridura té molta audiència:
furgar la ferida, rematar el mort,
disfressar el tòpic, plomar la decència.
El temps es compra en caixers automàtics,
un temps veloç, com un depredador;
un temps fatu, com una flamarada.
Tot són novetats, tot és tan efímer
que les ones es mengen el sorral,
que la imatge devora el dibuixant.
I una guerra ja no és cap notícia,
ans una crònica, un suplement:
l'enquadrament d’un cercle viciós
de la condició humana.
Antoni Taltavull
