Neix al matí, mor a la nit, i sempre.
És la carn i l'esperit, sense embuts.
Bocana del vell port de casa teva.
Mana amb dit inerme, és molt cabut.
És la negror dins una llum que encega,
és copa plena de buidor i delit.
Esborra roig a la sang i la crema.
Zeros i lletres al quadern, escriu.
Nit i dia, viatger, no s'atura.
El temps teixeix amb un fil sense fi.
Cap pas no vol seguir ni fets augura.
Ningú no és seu, tot el que és,
morí.
Si escau, tot o res, fa plorar o riure.
Altra cosa no és, sinó el viure!
