Escatinyes
les portes amb les potes,
com
un llop famolenc o com un gat;
com
l'escorça que abraça la pomera,
com
el vent que s'escola pel terrat.
Et
distreu barrejar-te tots els dits
amb
la gemma de l'ou de les paraules
i
guarir, com un metge, els neguits
amb
toixos sucs i amb ungüents de barjaula.
En
el cap una línia banal
et
separa el real de bells misteris,
et
rampillen les quimeres, quan cal,
t'entabanen
amb fum de privilegi.
Et
pernocten als dits i en els forats,
t'interroguen
el cos amb sortilegis.
Com
l'eclipsi que et tapa la raó
forfollar
les paraules et fa gràcia.
Al
teu cap foradat de poesia
hi
entra la llum d'un món inabastable.
Tabul Bosh
