Hem perdut quatre mots d'un bell poema,
dos-cents mots hem perdut d'una novel·la.
Quan passaven per un pont,
i tenien una rima,
quan travessaven un mar;
i buscaven una vida.
Hem perdut tota una estrofa,
la foscúria s'ha engolit
aquell full tan ple d'històries.
Quan passaven per un pont
i tenien una rima,
quan travessaven un mar
i buscaven una vida.
Fins quan, aquesta ignomínia...?
Antoni Taltavull
