dilluns, 10 d’abril del 2017

Gent





           Passejar i mirar, mirar i passejar. Al costat del mar, amb una estesa de gent prenent el sol a l'arena o jugant a voleibol o xerrant o llegint o abraçant-se o, simplement, respirant l'aire d'un capvespre de primavera que ja podria ser d'estiu; una munió de persones de tot tipus, joves, grans, blanques, negres, ocioses, enfeinades, soles, acompanyades, rialleres, contingudes, espontànies, estirades,
impacients, passives, ràpides, apagades, cridaneres, desapercebudes. Invisibles. Vivaces. Belles.
Absurdes. Mortes. Una gentada donant voltes observant-se, observant, observada.



Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...