En
la closca closa d'un ou de gallina
hi
veig la fulgència d'estrelles que hi nien
en
la espiga íntima d'una clavellina
la
vida nuosa no para de créixer.
El
bes d'una dona, llavor ufanosa,
en
terra adobada fa brotar mil selves;
en
l'abisme on xisclen les aus temeroses
sentireu
un eco de glorioses gestes.
A
dins la tempesta s'hi forma la calma,
i
la vida passa per incertes glòries:
algunes,
són nostres i altres, dels astres.
Amb
un fil eteri sargim la memòria,
amb
un temps efímer de dols i disbauxes;
malgrat
les ventades, mallem la cridòria!
Tabul Bosh
