Quan prens un full, cap murmuri no hi sents,
dins sa blancor, cap mot no s'hi presenta;
arbres delmats, sense rel, s'enduu el vent.
al pensament, ni una llum, ni una espelma.
Guspires fredes et freguen el cervell,
ínfimes gotes d'una pluja poruga
el teu terrat esquitxen, de gairell,
i en un moment es tornen podridura.
Brosten paraules, entre les teves mans,
però són esquives com ocells d'una selva;
cap a altres terres, molt lluny, s'envolaran.
No seran arbre, mai veureu son brancatge;
mai serà llibre, d'aquests fulls, el fruitam:
són fulls eixorcs, sense nom ni llinatge!
Tabul Bosh
