Des d’ara us diré la vostra troballa
en aquests poemes.
No hi haureu camins, ni destins,
ni consol, ni casa.
Si en traieu un gaudi, ni que sigui un de sol,
el mèrit serà vostre
com ho és la vostra mare.
Hi sabreu mots llatins o renecs malsonants
de bon estimar o de molt malvoler.
I no us diran, ho heu de saber,
ni els bons ni els dolents,
tot el que saben.
Car les paraules són múrries i llestes,
ho amaguen tot i no diuen res
i res del que diuen ho és tot.
I riuen i diuen, i ploren i plauen.
I si jutgeu complicades ses fosques raons:
feu-hi les paus, deixeu-les, encara.
Perquè aquests poemes
són una mossegada de llibertat.
O un plaer
impúdicament desitjat.
Tabul Bosh
