Ara que brota herba nova
a tan castigada terra,
ara que frescals ventades
inflen pobles i senyeres.
Ara que ressonen veus
per bladars i per cimeres,
ara que el camí boirós
l'il·lumina una estrella.
Ara que aixafem quimeres
pels carrers i per les places,
ara que falquem promeses
amb raons i esperances.
Ara, que ens sentim la vida
de llibertat afamada,
ara és el temps imperfet
que decisió ens reclama!
Antoni Taltavull
