No et capfiquis per res.
Desperta't, cada albada,
i deixa't anar, aigua, dins la sínia,
empesa per la mula
de la constància.
No et capfiquis per res.
Que cremi, dins el Cercle
la vela del teu ésser,
que lluirà, eterna,
quan la mort et tingui ànsia.
No et capfiquis per res.
Tingues el cos i l'ànima
com dos amants inseparables;
sigues filòsof i fuster,
arquitecte de tu mateix,
constructor del teu temps,
habitació assolellada
del teu pensament.
No et capfiquis per res.
Escriu, i viu.
No n'hi ha prou, de ser poeta:
primer la vida, després, l'arada.
Tabul Bosh
