Somnio més alt, encara, el somni

Estimo l'amor, però un amor més alt, encara.

Encalço un amor més alt encara que el somni.

Cavalco la llum quan travessa les altes torres del dia.

Esgarrinxo -no sé fins a on- el despertar,

però un despertar més alt, encara,

més enllà de la por.

Xuclo saba dels arbres, sí, també dels arbres.

Però beso els arbres més alts, altíssims,

encara més alts que el vent.

Llepo amb delit -també ho he de dir-

les minúcies de qualsevol dolçor

i penetro les mirades tendres, tenaçment.

Visc -finalment ho diré- la vida, més alta que

aquests dies.

I enfilo amb paraules bordes el somni.

I estimbo la mort per una cinglera.

Una cinglera més alta que cap somni.

AntoniTaltavull
Poemes