dimarts, 25 de febrer del 2025

ou, poma, avellana i castanya




En la closca closa d'un ou de gallina
hi veig una truita; a taula em convoca.
La poso en el plat i, amb una forquilla,
la faig volar cap a la meva boca.

Una poma lluent truca a la porta;
enfornada o crua, la menjaria;
amb salsa, amb pa amb oli o a la romana:
la perla, de l'ostra, li donaria.

Dins una avellana hi tinc l'escriptori,
sojorno a voltes dins una castanya.
Si allò que menjo no és il·lusori

allò que escric em fa venir gana;
em fa salivera escriure poemes,
m'hi passo dies remugant paraules!






Tabul Bosh



Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...