Cançó d'amor vençut

(Variació d'un sonet de Gabriel Alomar)

Jo escric al vent -palmell de l'esperança-

jo escric al mar -palmell del teu destí-

d'amor ferit, estrofes nuvolades,

d'amor vençut, estrofes de l'oblit.

Si la cançó es perd dins la boirada

del fred hivern o del plujós brogit,

davallarà amb els rius de les teulades

una tristor vessada en l'infinit.

D'aquella flor del sol enamorada

serà lluent, encara, la mirada,

com la dels ulls que vaguen pels records.

I misterioses queixes, fondejades

en l'oceà profund de les ventades,

esquivaran el repte de la mort. 

Antoni Taltavull

Res, II

Que res no et capfiqui 

-dalla esperances 

qui no recerca 

un altre port 

dins la tempesta. 

Solca amb coratge 

el llac de l'alba 

-moure la sínia, 

obrir camins 

i fer constància. 

Que res no et capfiqui: 

infla amb enginy 

totes les veles 

del teu viatge! 

Antoni Taltavull

El teu cos

Preguntes què faria amb el teu cos?

Com amb un diccionari, l'obriria

per cercar les paraules de més delit

amb delera, deliri, vici i pruïja.

Demanes què faria amb els teus pits?

Ells saben que el fogall hi buscaria

per cuinar-hi el menjar més exquisit.

I que amb el vi més dolç el tastaria.

Preguntes què faria amb el teu cos?

I ets tu qui m'ho demana, llibreria

que guardes els meus llibres preferits?

Demanes què faria amb els teus pits?

I ets tu qui m'ho demana, que ets la cuina

on es couen els àpats del meu desig?

Tàbul Bosh
Dones