A veure què em faràs avui, mestre
Amb quina eina, amb quin pols
Amb quina estratègia fútil em dreçaràs
Perquè em diguis, en acabat, poema.
Dubtes molt, veig, no saps com fer-me
Et perds en les ratlles del meu cos
Et fan vergonya els meus ulls en blanc
No saps, talòs, per on agafar-me.
Tanmateix, deixa'm dir-te una cosa:
Els teus dubtes, són el poema.
Tabul Boshl
