Et veig el cap que té, de front, deu dits
que van de ta
ment a les meves tecles,
fan una dansa,
filen un teixit,
es freguen uns
als altres, sense treva,
amb el meu
company de gestes.
I s'obre una
finestra, un tros d'infinit,
una corrua de mots que fan gresca,
que es conformen vers a vers, bit a bit,
perquè desfilin
disfressats de poema.
