Aquests granets d'univers, polseguera
Se'm fiquen dins el nas i el cervell
I el pensament em fan anar enrere
I respiro només amb la pell.
Aquests signes que en diuen paraules
M'han convertit en son aparell
En mi assagen les seves faules
M'usen de mall per trencar cancells.
Sense valor soc el seu ostatge
Una eina tan sols, com un martell.
