A plom em cauen els teus records
sobre el paper esgrogueït del temps,
dibuixen llocs que no tenen nord,
escriuen línies de traços incerts.
Confuses ombres perfilen ton cos,
llampades lleus l'esborren per moments,
no sé encara si ets de carn i os
o fondo esquinçall dels meus pensaments.
Els mots que escric no troben el seu lloc,
els fas anar de bòlit, innocents,
no volen ser poema, tenen por
del pes tan poderós del teu present:
encara que jo els digui que ets record
no em creuen, estimada, mai absent!
Tabul Bosh
