Ara convindria escriure un poema
amb escassa lírica, sec com un sotrac,
un punyat de mèrvols, d'argila o de fang,
que rompin la fila de bales inertes.
Ara convindria orejar les cambres,
esbatanar portes d'armaris arnats,
buidar les vitrines de trofeus gastats,
espolsar les lleixes i pulir els marbres.
Ara convindria escriure un poema
sense rels ni branques, un far deixondit
que el vaixell albira enmig de la nit,
un crit en la cendra d'una pedra.
Ara convindria deixar les excuses,
els fats i quimeres, deixar-los al ras;
de fets i certeses, omplir-nos el pap,
de mots de collita i, si cal, de freixura.
Diguem vi al vi, i al pa diguem pa:
i deixem-nos de fer literatura.
Tabul Bosh
