(Petit homenatge a Jeroni Zanné)
Guaitant a ma terrassa a les set del matí
on creua Independència amb el carrer Indústria,
llimant asprors i faltes d'un vers alexandrí,
en aquells temps pensava de natural luxúria.
De cop entre els fullatges dels arbres de davant
vaig veure una cotorra que em mirava, prou lúcida.
Tenyida de vermell, la seva verda túnica
se'm figurà una dona que vaig conèixer antany.
La dolça i bella Núria, els ulls de color verd,
la sang d'una ferida que al peu s'havia fet
trepitjant avellanes, nuà les nostres vides.
El vers que jo lligava, vençut i enamorat,
la cotorra afligida, al temps que m'ha mirat,
m'ha portat el record de la Núria ferida.
Tabul Bosh
