Has esperat la nit per somniar-me;
vestida anaves d'heura i mareselva,
i jo, paret mitgera d'una tanca,
jugava amb tu, abril, quan em saltaves.
Amb els teus peus jugava, de dragó,
i amb tes cames de seda, que em pujaven,
i amb els teus dits, i amb el teu eriçó,
que explorava les meves escletxes .
Em recitaves sonets de Neruda,
i en murmuraves de Joan Margarit;
em calculaves la meva estructura,
bevies l'alba amb copes de vi.
Per quins camins has vingut a saltar-me?
Amb quines claus m'has oberta la nit?
Tabul Bosh
