Voldria escriure'l, però no me'n surto.
Hauria de ser d'un material
fràgil i alhora resistent, un pel
subtil i lleu, però també rotund.
Tindria música de fons, camins
que es perdrien per muntanyes i boscos.
Portable, còmode, com un vestit
d'entretemps, sense premisses tancades,
seria entès per tothom, sense trampes,
com una invitació o una esquela.
Faria temps, entre les hores buides,
seria l'acord i la partitura,
el pitxer on moren les flors, el riu
d'una mar prematura.
Voldria un poema.
I també la Lluna!
Tabul Bosh
