Pels buits quadrets de la llibreta
hi ha silencis i prats marcits,
en les planes que té obertes
no hi ha mot que em vulgui servir.
Bé que venien, vius i alegres,
brillants, amb flaires de saber;
ses promeses blanques desferen
en tocar el paper.
Potser vindrà alguna musa
a dar-los ànims, brou de déus;
però molt prest no em valdran excuses:
Morfeu em farà seu!
Tabul Bosh
