Me l'apropes i, dubitatiu, escrius.
Ho sé només per aquests rius de tinta
que contornegen dins els meus confins,
entre paisatges erms i valls extintes.
Neixen d'enlloc i van enlloc, esquívols,
serpegen cap al nord o cap al sud
entre revolts i meandres, badívols,
entre rocams de silenci, perduts.
Me l'atraques, expectatiu, i ombrívol;
aquests signes -paraules, en dius tu-
els aboca la cima d'un bolígraf.
I jo mai no sabré què volen dir,
no sóc ni savi ni polígraf:
només soc paper, i no sé llegir!
Tabul Bosh
