No trobo l'ordre de les paraules
en aquest matí tan calorós,
les voldria dòcils i són maules,
en crido una i en fugen dos.
Si en crido dues me'n fugen tantes
que prest em trobo el cap confós.
Ve na Maria, i no sé què em passa,
que me la miro i no la conec,
abans estava força més grassa
i ara és tan prima, i de color verd!
La Rosa guaita per la finestra
i no és la dona que vaig voler,
ara té les galtes molt vermelles
i sembla una flor dins un pitxer!
Ara ja veig que no escriure res,
car tots els mots ja són de revetlla!
Tabul Bosh
