Seré el poeta que mai no va escriure,
seré la branca d'un arbre assecat,
la rosella sense terra ni blat,
el rostoll que la ventada s'emporta.
Seré l'indret que no surt en cap mapa,
seré el dofí en un mar oblidat,
el cavall orfe de born, establat,
la campana sens batall, emmudida.
No sortiré en cap guia, en cap història,
no em farà, tinta, rima ni memòria,
l'estrassa serà el paper de ma vida,
de cartró, la corona del meu regne;
seré el poeta que mai no va escriure.
Feu-ho saber al món: és profecia!
Tabul Bosh
