Contemplo la teva pell i la tastaria
amb la meva llengua de peix blau.
Llambrego, delerós, els teus pits
que manyuclo amb ulls de gripau.
Guaito els teus llavis oberts,
roses que no viuran al meu frau.
M'emportaré, açò sí, presonera
en la cel·la el·líptica d'un palau,
la teva bellesa.
I serà joia, èxtasi impunement robat,
flama encesa,
en les meves nits de soledat.
Tabul Bosh
