Badalls
I
Pel badall d'una porta tot el dia he mirat.
Uns miratges he vist, estripats per la broma;
hostatjat en un vent traïdor, aïrat,
un bell cant de sirena aturava ma ploma.
He creuat una flor, remorosa i latent.
He sentit l'amargor de la fel en la boca,
he gruat la visió d'aquell mot inclement
i un litúrgic desig lubricava ma gola.
En l'esclat de l'embat, tot el dia he remat.
Olivera, olivó, atzavara rosada,
pobrejant, romancer: romanalles de salm.
Pel tirany d'una nit tot el dia he rondat,
mar eixuta de cel, he trepat ses fondàries:
catatímia tenc, i tronyelles me'n faig!
II
Pel badall d'una pedra tot el dia he mirat;
de romanços, n'he vist, estripats per la broma;
un bell cant de sirena aturava ma ploma,
hostatjat en un vent traïdor, aïrat.
hostatjat en un vent traïdor, aïrat.
He creuat moltes vides, remoroses, latents;
he sentit l'amargor de la fel que t'escanya
les més belles paraules em sabien estranyes,
I el poder d'aquell vers no se'm feia present.
En l'esclat d'un moment tot el dia he remat;
olivó, salivera, dama-joana rosada;
pescador, romancer, en la mar m'he negat.
Son tirany més profund uns instants m'ha xuclat:
mar eixuta de vida, m'he tragat ses fondàries:
ca-ta-tí-mi-a tenc, sóc poeta damnat!
Tabul Bosh
