Catatímia
Vull ser feliç i no sé que faria:
en el teu cos morir crucificat?
viure en el vent, bufar l'escombraria,
com un bruixot, de tot el meu veïnat?
Dubto, lasciu, si lacar-te la cova,
si pujar al cim dels teus mugrons, o al cel;
dormir despert davall la teva roba?
Vols que t'encalci, com un àngel en zel?
Ja veus que en visc, de vols i platxèries
de mots i d'atzars, i de fer-te l'amor.
Crostó diví, tu ets la meva dèria.
Coratge em dona, que siguis etèria,
un ser esquiu vingut d'un altre món:
Tenc catatímia, oh dona aèria!
Tabul Bosh
