Elles
.jpg)
Elles són als verals de la meva mirada
com els carrers i els arbres de totes les ciutats;
exalto els seus temples, adoro els seus cossos
que les voltes del món fan moure i tremolar.
Em fonc quan me les miro, quan caminen, m'enerven,
com un vi m'embriaguen, em maten sens pietat;
m'emmetzinen la sang, sento que m'afalaga
la promesa de mort que en vida m'han dat.
Em tiben amb ses cordes, elles, quan m'estimen;
elles m'obren senderes enllà de la raó,
fan caure els pensaments cap a llocs insondables.
Si algun dia em demano què hi faig aquí, vivint;
i si cerco el motiu de la meva existència,
trobo en elles l'essència, en son ésser sublim!
Tabul Bosh
