Jo l'estimava perquè en coneixia
les seves valls, carenes i camins.
El seu record dintre meu hi germina:
llavors d'amor, i les flors del desig.
I me la tornen les primaveres;
tots els seus besos, arran del meu pit,
fan un camí de fondes tresqueres,
buscant debades la font de l'oblit.
I me la tornen les primaveres;
tots els seus besos, arran del meu pit,
fan un camí de fondes tresqueres,
buscant debades la font de l'oblit.
I sempre m'omple les hores sobreres;
la meva sang com un blat malaltís,
l'espera a ella, que faci la sega.
El meu cor ardent és ple de desig,
de rostoll fiblant que encara encén brases;
sóc, orfe d'ella, un any sense estiu.
de rostoll fiblant que encara encén brases;
sóc, orfe d'ella, un any sense estiu.
Tabul Bosh
