Al seu lloc no hi és, i n'estàs ben cert.
Ho has sabut avui, o potser de sempre.
has obert calaixos, els plens, i els buits:
no hi havia res, ni record, ni petja.
T'has trencat el cap, i tampoc l'has vist.
Has desfet camins, has pensat sens pressa.
has burxat raons, has tancat guions
t'has fregat els cops, descosit ferides.
I davall la pell has mirat si el temps,
mentider, l'havia amagat, un dia.
En el noms també l'has buscat, frisós,
i en totes les fulles pel temps marcides.
L'has tastat en la polpa de la figa,
en la llum del raïm, al sol del migdia,
l'has imaginat
dins el vestit ajustat d'una dona.
L'has cercat en el ressò dels anous,
en l'home vell amb barba de molts dies
en la mare que feia olor de llet;
t'han dit que l'havien vist que fugia.
T'has assegut a beure una mica de sol
en un parc. I tampoc.
A la biblioteca has repassat
totes les lleixes i totes les fitxes
de tots els llibres. Res. T'has acotxat
en una butaca, on t'has condormit.
Si ha vingut, que no n'estàs segur,
en el teu somni improbable,
ha tornat a marxar.
I així tots els dies.
Tabul Bosh
