Quan la nit navega hores calmades
i el dia s'ajeu en un tou oblit,
quan s'han adormit infants i estelades
i sou aquell gat sol i atemorit.
Els mots heu cobert amb vels de misteri,
el vostres poemes s'han tornat muts;
d'un àpat plaent, exquisit dispendi,
escolteu la fressa, el cec fru-fru.
Sentiu la remor d'un lasciu tiberi,
xiuxiuegen pells de sals i dolçor:
dos cossos es mengen, sense senderi.
S'escolta una música entre els llençols
us n'arriben, lleus, orgàstics arpegis:
no sabeu per què en diuen amor!
Tabul Bosh
