Va obrir la nevera i,
darrere un bosc d'enciam,
hi va albirar les gèlides
muntanyes de la desesperació,
entre una espessa boira de
dies caducats
i una grisor lamel·lada d'hores cucades
per la incertesa i la por.
Quan va allargar la mà per agafar
l'últim rosegó de formatge blau,
aquella llumeta, l'última,
també se li apagà.
Tabul Bosh
