Tenia un poble a l'Àfrica meridional, entre la neurona set-a-be-zero-vuit i el pòsit d'un record avortat, els habitants del qual vivien de la cacera del Plàccidum. El feien sortir del seu cau quan encara el sol dormia al llit de les dones de pell blanca, enllà d'una frontera minada de papallones porpra. El crit de Plàccidun moribund era el seu aliment. La seva ranera expiatòria els travessava.
Tabul Bosh
