Jo amava el teu cos
que el meu coneixia:
la vall, les carenes
i tots els camins.
Del seu dolç record
germina en els llavis
la flor del desig,
paraules d'amor
que un dia es bressaren
arran del teu pit;
perquè el temps les porti
amb les primaveres
i sigui més lleu
l'oblit que ens espera
o sigui prou llarg
el nostre camí
que el temps de saó
ens porti ventura.
El meu front ardent
és ple de desig,
de rostoll fiblant
que encara encén brases.
A les mans em sent
la sang d'aquell blat
que, orfe de terra,
es torna daurada:
que ara és estiu
i temps de segada,
de guardar l'amor
que ja ha madurat,
i de fer-ne garbes
si ve mala anyada!
Tabul Bosh
